Últimamente se oye hablar menos de la construcción europea. El tema, que hace escasamente año y pico era titular diario, parece más apaciguado. Y no porque los asuntos europeos sean objeto de especial crispación, sino más bien por todo lo contrario. Son temas que rápidamente caen en una latencia absoluta cuando no se les da vidilla. Tuvieron esa vidilla con los procesos de ratificación del Tratado Constitucional, pero después del rechazo de Francia y Holanda cayó el proceso iniciado en un bucle del que aún no se ha recuperado...

Birmània (actualment Unió de Myanmar) pateix des de 1962 una dictadura militar. Fins al 1988 va ser un satèl·lit del bloc comunista, a partir d’aquell any els mateixos militars van perpetrar un cop d’estat per “rentar” la imatge del règim, però de fet el General Ne Win continuava exercint el poder a l’ombra. Ambdues Juntes militars han comès genocidis contra les minories ètniques Karen, Shan, Karenni, Mon, Caxin, Xin, etc. Han abolit les llibertats d’expressió, reunió, associació, participació política, etc. de les que gaudia el poble birmà durant la seva etapa democràtica (1948-1962). L’obertura econòmica del país és una farsa, ja que tots els negocis els porten militars corruptes (amb cert consentiment dels països “democràtics”)....